Troba'ns a

    • Orígens

    De pare irlandès i de mare catalana, Neil Harbisson va néixer a Londres el 27 de juliol de 1982, on va viure durant els primers anys de la seva infància, fins que ell i la família es van traslladar a la ciutat de Mataró (el Maresme).
    De petit, ja havia tingut dificultats per distingir els colors, fet que el seu entorn havia atribuït a un problema de daltonisme. No va ser fins als onze anys quan, després d'una sèrie de proves oftalmològiques, se li va diagnosticar acromatòpsia, una deficiència visual irreversible que li impedeix reconèixer el color. És per aquest motiu que hi veu en escala de grisos.
    El tipus d'acromatòpsia que se li va diagnosticar és provocada per una discapacitat neuronal congènita a l'hora de rebre i d'interpretar la informació del color. Neil té antecedents de familiars amb símptomes similars.
    A partir del moment que va saber que no veia els colors, ha anat passant per diferents etapes en la seva relació amb el color i el que aquest representa per a ell.

    Trajectòria

    Des de petit, en Neil ja va mostrar inquietuds artístiques estudiant piano i belles arts. A l'edat de setze anys va cursar el batxillerat artístic a l'institut Alexandre Satorras de Mataró, on se li va permetre utilitzar la gamma de grisos per tal de realitzar els diferents treballs que se li demanaven.
    Dos anys més tard, al 2001, va marxar al Walton's New School of Music de Dublín per continuar amb els seus estudis de piano i, l'any següent, es va traslladar al Dartington College of Arts de Londres.
    Durant el segon any a Dartington, va assistir a una assignatura de cibernètica impartida per Adam Montandon i aplicada a l'extensió dels sentits. En Neil es va interessar per les sessions i va explicar la seva situació a l'Adam, el qual va considerar que la seva condició visual podia complementar-se a través d'un dispositiu cibernètic que li permetés percebre els colors a través del sentit de l'oïda.
    D'aquesta manera és com els dos van crear el dispositiu electrònic anomenat Eyeborg i com en Neil va començar a diferenciar els colors, obrint així la porta a una nova manera de percebre el món. L’experiència va ser tan positiva que l'Eyeborg es va convertir en una part més del seu cos.
    L'any 2004, després de molt d'esforç, va aconseguir ser el primer cyborg amb passaport, ja que el govern britànic va acabar permetent que aparegués a la fotografia amb l'ull electrònic, adjudicant-li així l'estatus de cyborg.

    Actualitat

    Amb els anys, en Neil ha anat adquirint la capacitat de saber quina freqüència sonora equival a cada color i al mateix temps ha après a conviure amb el fet de sentir els sons i sorolls del seu entorn, tant els procedents del color com els de l'ambient.
    Ell mateix defineix aquesta nova condició visual com a percepció "sonocromàtica" o "sonocromatòpsia" (sono: soroll, chromat: color, i òpsia: condició visual). Segons ell, el fet de no treure's mai l'ull electrònic ha causat variants al seu cervell i teixit neuronal, podent interpretar així el so i el color de manera recíproca i particular.
    El sonocromatisme s'ha convertit en un dels motors que impulsen les seves creacions artístiques i, al mateix temps, és una de les idees que plasma en la majoria de les seves obres.
    Des de l'any 2010, en Neil té la intenció d'implantar-se un imant entre la pell i el crani per tal de percebre el so directament a l'os i d'aquesta manera fer més còmode la portabilitat de l'Eyeborg.